- Articulo destacado de <<el Mundo>> Lugar: Colombia, Reporteros Cuatro. La noticia impactante y real
que quiero mostraros sobre los niños sicarios de hoy en día en Colombia es que
a causa de sus condiciones de pobreza, carencias afectivas, falta de escolarización
etc… les lleva a un nivel de afectación y destrucción inmesurable en todos los
sentidos, todas ellas derivan una serie de consecuencias que veréis a
continuación. Es un reportaje que se realizó hace un tiempo para Cuatro junto
con el reportero David Beriain cuya temática era la figura de los niños
sicarios en Colombia.
SI USTED ESTUVIERA EN MI LUGAR,
COMPRENDERIA COMO SOY YO.
Video: http://vimeo.com/11868414
Felipe, el niño sicario que
solicitó dar la cara en el reportaje, pidió ayuda. Tras la entrevista y el
contacto con la psicóloga Patricia Naranjo, este pequeño aceptó dejar la calle
y someterse a un tratamiento para controlar su adicción a la heroína.
Actualmente está en manos de profesionales que a través de una fundación
trabajan
de manera voluntaria en la
rehabilitación de 13 niños más. Estos profesionales llevan a cabo una labor
ejemplar, pero no cuentan con los recursos necesarios. Ellos, por supuesto,
harán gestiones para solicitar a través de alguna ONG una ayuda más estable,
pero de momento, y con urgencia, necesitan 1.600 euros para poder conservar la
sede en la que se encuentran”.
Reportaje de cuatro
sobre niños sicarios en Colombia desata la polémica
Colombia
pide la retirada de un reportaje español sobre niños sicarios
El gobierno colombiano solicitó este viernes
la retirada de un documental de televisión titulado Baby sicarios, en el que se
cuenta la historia de varios niños del municipio de Pereira contratados para
matar por encargo.
La alcaldía de Pereira y la periodista
colombiana Angela María Villamizar acusaron a uno de los reporteros españoles
de haber pagado a los jóvenes para dramatizar más el relato con testimonios
falsos.
Esta acusación fue categóricamente desmentida
por la cadena. La embajada de Colombia en Madrid pidió al director de Cuatro,
Daniel Gavela, la retirada del documental por violar flagrantemente tanto la
legislación española como la colombiana en materia de protección al menor.
Además, la embajada solicitó la cooperación
del canal para esclarecer las denuncias realizadas sobre la inducción a los
menores a fantasear y falsear sus declaraciones. Por su parte, Cuatro informó
que el documental fue remitido a la embajada colombiana unos 10 días antes de
su emisión y que nadie formuló queja alguna. Aunque la cadena retiró
momentáneamente el reportaje de su sitio en Internet, decidió volver a colgarlo
poco después.
Cuatro calificó de impecable el trabajo de
sus periodistas y aseguró que ni manipularon la historia de los sicarios ni
pagaron a nadie para que inventase testimonios.
La cadena española dijo que en Baby sicarios
sólo se muestra el rostro de un menor de edad. También argumentó que la
legislación colombiana permite emitir imágenes de menores cuando sea necesario
para garantizar el derecho a establecer la identidad del niño o adolescente
víctima del delito o la de su familia, si ésta fuere desconocida.
En ese sentido, Cuatro afirmó que el niño
pidió ser identificado para que pudiera verle y localizarle su madre.
Reflexió i opinió Personal
A
Colòmbia existeix un arma mortal, un arma que mai s'imaginarien que podria
assassinar-los en qualsevol moment, estrenyen el gallet i mai els vas veure
venir, són assassins, marionetes dels capols colombians, es fan cridar Baby
Sicaris, nens que ronden els 9 a 14 anys d'edat, un arma perfecta.
El
reporter David Beriain s'introdueix als humils barris de Pereira, on coneixen a
nens que per amb prou feines 50 euros són contractats per matar.
Baby sicaris,
suposa una trobada amb la realitat que viuen molts barris colombians. El
reporter David Beriain s'introdueix als humils barris de Pereira, capital de la
zona cafetera colombiana, per localitzar a nens que són contractats per matar
per amb prou feines 50 euros. Es una
realitat molt bestia i escalofriant que nens hagin de recórrer a matar altres
persones per diners i sense pensar- so dos cops, sóc conscient que allà en les
condicions de vida en les que viuen 5o euros deuen ser molts per ells i més
quan vius en la absoluta i extrema pobresa, però no puc arribar entendre que
puguin fer això de ben petits i sense remordiments, ja que l’entorn no dona
moltes alternatives i es el que han vist i veuen al seu voltant que fan els
demés per aconseguir diners, arribant així a veureu normal o menys greu del que
es.
Utilitzats
de forma assídua per les màfies, ells mateixos saben que la llei resulta immune
per al menor d'edat, encara que hi hagi un delicte de sang pel mig. Aquests
comerciants de mort i dolor tenen constància. Aquestes criatures són usades com
a carn de canó pels narcos, nens que, en algun cas, com es el que es veu a la noticia
d´en Felip que trenquen a plorar davant la càmera perquè troben a faltar a la
seva mare.
Però com es el cas de en Felip, ell
diu que no es tan fàcil matar, que a més d´un li tremola la mà i ell mateix amb
l´edat que té afirma que has de ser una eprsona merdera per poder-ho fer tranquil·lament
i sense pensar.
Es fort que alguns joves com es veu en
el reportatge, afirmen que volien ser algú en la vida, però per mitjà de la delinqüència,
es una conclusió i un pensament tant fort i preocupant que ja de joves diguin
que volen ser algú per aquest mitjà, ho trobo trist i alarmant, no s´esta donan
una educació unes bases de principis, uns valors estipulats etc... ja que
arriben a pensar d’aquesta manera.
Tots els nens han crescut veien la sèrie:
Sin tetas no hay paraiso, basada en narcotraficants amb armes, drogues etc...molts
d’aquets nens aspiren a ser com els de la sèrie, i això es un dels factors que
incentiva a que els nens i adolescents tinguin referents i aspiracions errònies.
Un de cada 3 homicidis ho comet un
nen, les bandes del n’arco els busquen perquè son fàcils de manejar, passen desapercebuts
i rares vegades fallen. Per exemple m´ha impactat saber que hi ha un nen de 12
anys que es el que coordinava el barri i que va morir farà dos anys. Es impressionant
com un nen de 12 anys pot està ja al comandament i organització de tot un
barri. Que feia, que proporcionava, quins actes o factors van provocar que
aquest nen es convertís en el superior del barri i arribes a controlar i estar
per sobre de ells.
Al documental es pot veure un correccional
on capturen als nens sicaris, no sembla una presó sinó una escola amb barrots,
durant anys era coneguda per els seus maltractes i per ser mes que un correccional
una universitat del delicte, però ara les cosses han canviat. La directora del
centre afirma que els té dividits en dos classes: els recuperables i els que no
tenen solució.
Aquí s’obren molts fronts també, com
pot ser que puguem dir que hi ha persones irrecuperables, que ja no tenen
solució.
Em costa pensar que no es pot fer res per canviar aquets adolescents
sicaris freds i calculadors, si que sóc conscient que la feina que comporta
entendre’ls, transformar els pensaments les idees els ideals les diferents
visions de veure la vida i les emocions i valors de cada persona són molt diferents
i difícil de canviar-ho o de
convenç-se’ls de que aquesta vida no es la correcta i que només els
portarà a pitjor. Es necessitaria principalment crec que ells mateixos
volguessin canviar com es el cas de la noticia den Felip, però la feina de
psicòlegs, educador i treballadors es necessària per ajudar-los, orientar-los i
recalçar-los en el possible procés.
La pobresa es el principal factor de
la delinqüència, el 98% són de pobresa
extrema, osigui que la pobresa extrema està relacionada amb la delinqüència, el
90% dels adolescents són consumidors de
drogues i un 96% són provinents de famílies distorsiona’ls. Són nens que no han
sigut estimats, que no han tingut atenció, educació, que han sigut exclosos i
maltractats. Per aquesta part veig normal que aquets nens tinguin ara aquestes
repercussions i siguin d´aquesta manera, però costa assumir-ho. Es dur que ells
sentin el sicariat com una feina.
Són nens que han tingut la necessitat
de fer-se adults de manera molt ràpida, ja que pateixen i són víctimes d’un abús
de part dels seus pares o per part d’altres bandes.
El nen finalment no te cap altre opció
que donar el que rep: hostilitat, agressió, delicte, repulsió etc..
Ells mateixos reconeixen que una
persona que viu la seva vida i en aquell barri la seva esperança de vida no es
major de 19 anys i si tot està i van de bones poden arribar a 25, 30 anys. Alguns
afirmen que si que s´arrepenteixen d´haver escollit aquesta vida, altres no.
Una de les cosses que em crida molt l’atenció
es que tots estan d’acord i afirmen que fan això per diners i que tenen i
disposen d’armes perquè sinó els mata’n a ells. Hem sorprèn que en Felip un nen
tan petit sigui conscient de que es molt petit per estar mata’n i consumint
droga, que doni la cara perquè la seva mare el vegi sabent el perill que hi ha,
que ell mateix sigui el que demani ajuda, i que reconegui que si algú li
dediqués temps ell no podria canviar.
La frase que més m’ha impactat es la
de: Si tu estuvieras en mi lugar, entenderias como soy yo. Hem crida l’atenció perquè
es molt bèstia saber i veure que depenent de les condicions que hagis viscut i
patit en la teva vida i de manera tan traumàtica i forta, desencadenarà unes
conseqüència en la persona com es el cas d´aquest nen de ser una persona amb
molta ràbia, rancor, odi i desesperació per els fets passats i per la situació
que pateix ara on es troba absolutament sol i viu sol.
Espero
que en Felip, dos anys després d'aquest documental estigui bé, que tingui ara
les oportunitats que tot nen de la seva edat mereix pel només fet d'existir,
que hagi trobat tota l'ajuda que des de sempre ha demanat, tota l'atenció, la
dedicació i el temps que li van negar, algunes respostes que li donin pau, tot
l'amor necessari per sanar i ser feliç per sobre de tot aquest dolor i un lloc
segur per tornar a jugar, riure i poder ser com ell realment és. I tan debò es
pugui seguir avançant i reduir fins eradicar que aquets nens hagin de fer
aquets crims per diners.
No hay comentarios:
Publicar un comentario