NOTICIA:
El Icbf (El
instituto Colombiano de Bienestar y Familia) retiró la custodia de la menor,
que está bajo observación en el Hospital Santa Clara.
Una niña, de apenas 7 años de
edad, permanece desde el jueves bajo observación médica en el Hospital Santa
Clara de Bogotá, luego de que su propia mamá le provocara múltiples lesiones en
todo el cuerpo, por haberse comido unas galletas sin su consentimiento.
El caso se presentó el miércoles
en una vivienda de la localidad de Antonio Nariño. La pequeña, que ese día
estaba de cumpleaños, no vio inconveniente alguno en tomar unas galletas
de la cocina, lo cual, de manera absurda, desató la ira de su progenitora que
en los registros del Instituto Colombiano de Bienestar Familiar (Icbf) cuenta
con antecedentes por maltrato contra algunos de sus cinco hijos, todos menores
de edad. La agresora utilizó un palo de escoba para maltratar a su hija.
Justamente un día después de la
golpiza, la mujer recibió una visita casual y de control por parte
de funcionarios de Bienestar Familiar, que al entrar a la casa
constataron el estado lamentable en el que quedó la pequeña: tenía el tabique
fracturado y politraumatismos en la cara y diferentes partes del cuerpo.
La víctima fue llevada de
inmediato al Hospital Santa Clara, donde fue sometida a los procedimientos para
curarle las heridas.
En la noche del domingo, la menor
de edad, cuya identidad se reserva para proteger su integridad, continuaba bajo
chequeos de los médicos. Por su parte, el Icbf decidió retirarle la custodia de
la niña de 7 años y entró a analizar la situación de los cuatro hermanos de la
menor afectada.
Celebración
Conmovidos por el drama de la
niña, los médicos del servicio de pediatría, enfermeras y el personal
administrativo del Hospital Santa Clara decidieron no pasar por alto el
cumpleaños de la niña y con torta en mano, serpentinas, regalos y globos le
celebraron la fecha especial en la habitación del centro asistencial.
“Este tipo de actividades hacen
parte del programa de humanización que viene adelantando la entidad”, dijo Hugo
Méndez , gerente del Hospital Santa Clara. En medio del drama, los galenos
lograron devolverle la sonrisa a la pequeña, víctima del maltrato
intrafamiliar.
REDACCIÓN BOGOTÁ
Opinió
i Reflexió Personal
Sota aquesta noticia i els fets que
han succeït, hem sembla correcte que els funcionaris de Benestar i Família
anessin a fer una visita a la casa per fer un control.
Però la meva pregunta es; si aquesta
mara té un historial anterior, on ha comés maltractes en alguns dels seus 5
fills, com pot ser que a aquesta Dona li permetin cuidar a la seva filla de 7
anys havent comtes maltractaments als seus germans? No haurien d’haver tret la custodia de tots
ells i així evitar aquest possible maltractament a la seva altre filla?
Sota el meu punt de vista ho veig
lògic i just que no se li permetés a aquesta mara cuidar d’aquesta filla, ja
que es una maltractadora de els seus fills, i si serveis socials i Benestar i Família
ho sabien no haurien de haver permès que cuidés d´ella ja que: això no es
cuidar es maltractar, i si ja ho ha fet en els seus altres fills com no anava a
fer el mateix amb ella?
Són precaucions i regles que crec que s’haurien
d’estudiar i revisar més estrictament, perquè potser si no haguessin arribat
els funcionaris de Benestar i Família, aquesta nena hagués patit el més
provable un temps més de brutals pallisses fins aquesta darrera visita o haver
acabat amb ella, amb la seva vida. Si que es pot donar una altre oportunitat i
confiar en la millora i el canvi de les persones però no es cap broma, es una
conducta seria i difícil de rectificar.
Penso que tot maltractament es un tema
molt dur i que requereix també molt de suport emocional i psicològic, ja que
tant si es mal físic com psicològic provoca seqüeles serioses i difícils i molt
més en nens o nenes menors i petits que no tenen la capacitat de entendre les
cosses i els fets i les raons per les quals una persona arriba a actuar d’aquesta
manera. Es un treball desde el meu punt de vista molt lent i el qual requereix
molta paciència i temps.
Com a educador, el què hem
de fer enfront al nen maltractat es que ha
de rebre l'atenció que necessita com a persona única, indivisible i irrepetible
per aconseguir l'acte de confiança necessària i un desenvolupament ple.
En molts casos, el centre docent és el que atén per primera vegada aquesta atenció. l'educador ha de ser un bon: interlocutor, observador, conseller, orientador,un model educatiu, aconseguir la confiança del nen ,donar-li seguretat, servir d'alleujament a la por, a l'agressió i recolzar mitjançant el treball amb els pares.
Tenir en compte que pot ser
irritant o augmentar l'estrès del nen, situacions com: la falta d'atenció, la
forma de corregir els treballs, la comunicacions a la llar, les exigències dels
materials, la rigidesa en el control de l'horari, el llenguatge usat per
l'educador, els mètodes disciplinaris autoritaris. S'ha d'incloure en les carreres
docents la capacitació en el treball amb els pares.
I tot això es va realitzar? Perquè a l’escola no van saber o poder detectar res?.
Perquè jo
crec que un nas desviat es veu, uns blaus diaris també, el comportament , la
manera de jugar, de mirar etc...que hauria de notar-se en tota nena o nen que
es maltractat es veuria o s’hauria de veure, i si falta a l’escola encara més.
Tots
podem denunciar, però al seu torn hi ha els qui estan, per Llei, obligats a
fer-ho. Mitjançant l'Article 164 del codi processal penal, la llei imposa als
empleats o funcionaris de l'administració pública el deure realitzar la
denúncia. En aquesta categoria es troben inclosos els docents i no docents.
QUÈ FER DAVANT UN NEN (A)
VÍCTIMA DEL MALTRACTAMENT…?
Davant un cas de maltractament infantil totes les mesures que s'han de prendre han de buscar la protecció del menor i la seva cura física, psicològic i emocional”
1. És vital “interrompre el cicle de violència” en el qual vivim. Una de les maneres és donant a conèixer els drets dels nens i respectant-los. En aquesta noticia es va fer, però crec que podria haver-se interromput abans, ja que es disposava de fets i maltractaments anteriors per part de la mara.
Davant un cas de maltractament infantil totes les mesures que s'han de prendre han de buscar la protecció del menor i la seva cura física, psicològic i emocional”
1. És vital “interrompre el cicle de violència” en el qual vivim. Una de les maneres és donant a conèixer els drets dels nens i respectant-los. En aquesta noticia es va fer, però crec que podria haver-se interromput abans, ja que es disposava de fets i maltractaments anteriors per part de la mara.
2. Quan
un nen ens explica que està sent víctima de maltractaments hem de fer-li veure
que anem a fer tot el que estigui a les nostres mans per evitar que segueixi
sent perjudicat. Aquell dia era l’aniversari de la nens, els membres del
hospital com explica la noticia van voler que es celebrés i que la nena tingués
els seus regals i pastis d’aniversari, trobo que es un acte molt humil i humà,i
tot un detall per part dels treballadors del hospital, per tal de que la nena
es sentís millor i més feliç després del terrible incident que va passar. Són
petits detalls que són molt importants portar-los a terme ja que d’aquesta
manera s’intenta crear un ambient més còmode i natural, en sentit de intentar
que la nena es senti millor fent-li entendre que malgrat el que acaba de passar
ella tindrà un aniversari com tots els nens de la seva edat.
3. Als nens no els hem de fer promeses que no
anem a complir, doncs la confiança del nen ja va ser traïda per la persona que
ho maltracta i nosaltres no podem fer el mateix i més sent una nena de només 7
anys.
4. Hem
de creure el que el nen ens diu i reaccionar amb calma per evitar espantar-ho i
generar-li sentiments de culpa, són molt vulnerables i innocents i tot això
crec que els i pot crear més traumes dels que ja els hi han creat.
5. Cal
explicar-li que ell no és responsable del que està passant, ja que els nens(as)
sempre són les víctimes del maltractament, mai la causa. Però veig que es un treball molt difícil,
perquè una nena entengui amb 7 anys que ella no té culpa de res, sota el meu
punt de vista depenent de la edat es molt complicat.
6. Si els
pares són els responsables del maltractament del nen, és necessari parlar amb
ells sense jutjar-los. Per contra, cal ser respectuosos, comprendre'ls i
fer-los veure que necessiten orientació i suport professional en la criança
dels fills. Per això no entenc com a
aquesta mare no se li va donar aquesta orientació i suport professional de manera
més continua.
-
Vosaltres esteu d’acord amb la meva opinió, de que s’hagués pogut evitar o
minorar els possibles fets que han passat, sabent que la mara ja havia
maltractat a alguns dels seus fills?
Que s’hauria
d´haver tret la custodia d’aquesta mare, ja que per el moment no està en
condicions de cuidar a cap fill més perquè els maltracta.
