Padre amenaza deja sin
comer a su hija
La Audiencia de Cantabria ha confirmado una condena de
dos años y medio de cárcel para un hombre acusado de insultar y dejar sin
comer a su hija, menor de edad, y de amenazar con matar a su exmujer.
El hombre fue condenado en febrero de este año a dos
años de cárcel por maltrato psíquico Según se explica en una sentencia
difundida este miércoles, los hechos que han llevado a la condena del procesado
sucedieron el día de Nochebuena del año 2009, cuando la menor estaba a cargo
del padre. El hombre, que responde a las iniciales J.L.D.R., discutió con su
hija, la insultó y la dejó sin cenar. Y tampoco le dio desayuno ni comida el
día siguiente.
Además, el acusado le dijo a su hija que iba a
matar a su madre, una amenaza que realizaba desde hacía años acompañada de
comentarios despectivos sobre su exmujer que han llevado a la menor a sufrir
episodios de estrés.
El Juzgado de lo Penal número 5 de Santander condenó
en febrero de este año al hombre a dos años de cárcel por maltrato psíquico a
su hija, y a seis meses más de prisión por las amenazas a la madre.
Además, acordó suspender el régimen de visitas y
prohibió al acusado acercarse a menos de 300 metros de su hija por el plazo de
tres años, y durante dos años en el caso de su exmujer. Testimonio de
la menor.
El hombre recurrió porque, a su juicio, no
había pruebas suficientes para condenarle. Sin embargo, la
Audiencia recalca que el testimonio de la hija es suficiente, porque ha sido
"consistente y coherente" y la conflictividad entre los padres no
implica que la menor haya "falseado" su versión en favor de su madre.
Además, la sentencia señala que la declaración de la
hija queda corroborada con informes psiquiátricos y de
servicios sociales que constatan la alteración psicológica sufrida por la menor
a raíz de los "insultos, amenazas y conductas humillantes" a las que
le sometía su padre.
En consecuencia, desestima el recurso del acusado y
confirma la condena.
Opinió:
Es fort que un pare deixi com a càstig a la seva filla
sense menjar, i que realitzi amenaces constants dient que matarà a la seva
dona.
En la noticia diu que se li condemnarà al pare a dos
anys de presó per maltractament psíquic i amenaces a la mare.
Però es posa en dubte si el testimoni de la nena es
veritable, ja que es la versió de la nena contra la del pare. Aquí entraríem en
un debat sobre qui diu la veritat i qui no, però la declaració contundent de la
nena i la conflictivitat que tenen els pares, afirma els fets succeïts.
Normalment en aquets cassos per normativa contra
presumptes maltractaments tant psicològics com físics cap als infants menors o
adolescents, el mínim dubte o sospita que pugui afirmar que el nen o nena
pateix aquets maltractaments el pare o mare te les de perdre i el veredicte del
fill o filla prevaleix davant del dels adults. Per això moltes vegades i en molts
cassos s’ha de estudiar be i estar segurs de la presumpte acussació, perquè
moltes mares o fills per disputes que han succeït, per treure diners, per venjança o per
quedar-se les custodies dels seus fills acusen als seus pares o marits de
presumptes maltractaments.
Però la nena té a favor una gran part que són els
informes psiquiàtrics dels que disposa, que afirmen que patia alteracions psicològiques
arrel de insults, amenaças i les humiliacions que li provocava el pare.
El Maltractament Psíquic és el que
pateix la nena que es tot Maltractament caracteritzat principalment per les
seves manifestacions psíquiques, psicològiques, mentals, morals o simbòliques,
és a dir, a nivell emocional (de les emocions, sensacions i sentiments) i/o a
nivell intel·lectual (de la intel·ligència, la cultura, la memòria, etc.).
Es important treballar amb tots els
aspectes emoconals i conductuals del nen o nena ja que sovint per el nen que és
maltractat, va formant un model de conducta agressiva. Perque si viu envoltat
d'aquest model, estarà adquirint l'hàbit de respondre agressivament a les
situacions conflictives.
Els nens que creixen sent copejats i maltractats freqüentment estan exposats a la possibilitat d'un desenvolupament emocional patològic, com el que pateix la nena de la noticia.
Si han estat víctimes d'actes violents i
maltractament físic o emocionals poden tenir dificultats en el seu tracte amb
altres persones. Es crea en ells un canvi de personalitat una gran ira i
impotència que afectarà en els aspectes emocionals i de comportament.
La càrrega d'aquesta ira dificulta el
control del seu propi comportament, augmentant així el risc que ells també
recorrin a la violència. Per això crec que des de la nostra basant hem de
procurar aminorar i reconduir aquets comportaments per evitar possibles
conductes inadequades i trastorns de la persona a nivell emocional, social i
personal de la nena en aquets cas a llarg termini.
Els nens penso que aprenen les seves habilitats socials identificant-se amb les persones adultes que tenen com a referent en la seva vida. Ells no poden aprendre maneres no agressives i incorrectes d'interrelacionar-se amb altres persones quan els únics models, incluïnt els que apareixen a través dels mitjans de comunicació, utilitzen la força física i verbal per aconseguir la solució de molts dels seus problemes.
La filla te números però no sempre es
així de que pugui tenir comportaments similars o iguals al seu pare quan sigui
gran, ja que haurà estat acostumada a veure que castigar al seu fill sense
menjar es normal, ja que a ella li han fet, el fet de haver de sentir sempre
que matarà a la seva mare, que el teu propi pare t´insulta pot desencadenar que
aquesta nena vegi normal aquestes amenaces perjudicant a la seva comunicació i
comportament posterior.
Trobo correcte que es castigui a aquest
home amb les mesures adequades, però el treball amb els mal tractadors i
víctimes es molt dur i requereix molt de temps i paciència per millorar les
conductes, els pensaments que tenen i es creen i el dany causat.
Trobo que es un procés molt enriquidor
quan es provoquen canvis de millora per les dues bandes i que es gratificant,
però penso que treballar les dues parts es molt complicat ja que per la nena en
aquest cas es essencial treballar moltes cosses que l’han creat traumes,
alteracions en la seva personalitat, por respecte als adults, inseguretat,
factors emocionals i sentiments desbordats etc... i enfortir la autoestima,
eliminar les pors, les males experiències i desequilibris personals etc.. que
l´han creat aquest maltractament es difícil i s’ha de fer a pas per pas.
I per l’agressor que es el pare, també
es complicat, ja que també hauríem de treballar la seva autoestima, la baixa
tolerància que tenen a la frustració, expressions verbals i inadequades de la
ràbia, la falta que solen tenir de habilitats parentals, el sentiment de
incompetents i incapacitat com a pares etc... es molt difícil de trencar les
costums, maneres de pensar i de fer d´una persona adulta i amb poca paciència i
capacitat d’escoltar i canviar.
